EL NÉCTON
El conjunt d'organismes
pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La
majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els
calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).
Una
gran part de les espècies del nècton són nerítiques,
és a dir, viuen a les aigües
que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha
d'oceàniques, que
habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.
El
nècton por viure a profunditats molt diverses, però les espècies
que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic,
que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic,
que comprèn des dels 200 fins als 1.000m, i el batipelàgic,
per sota dels 1.000m.
La
major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la
més il·luminada, la més càlida i la que té més abundància de
fitoplàncton i zooplàncton.
Entre
els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i
de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que
s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que
agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de
filtració.
La
sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples
d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el
sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta
de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10m de
longitud i és completament inofensiu.Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altres, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada